Protecció dels Clients

Introducció

La Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, substituint la Llei 8/2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors i en conjunció amb la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, equipara la legislació andorrana amb la directiva 2014/65/UE, relativa als mercats d’instruments financers, també coneguda com a MIFID II, el Regalament delegat (UE) 2017/565 de la Comissió, del 25 d’abril del 2016, pel qual es completa la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell quant als requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les empreses de serveis d’inversió; i la Directiva delegada (UE) 2017/593 de la Comissió, del 7 d’abril del 2016, per la qual es complementa la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a la salvaguarda dels instruments financers i els fons pertanyents als clients, les obligacions en matèria de governança de productes i les normes aplicables al lliurament o la percepció d’honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris.

Addicionalment, aquesta Llei també inclou la Directiva delegada (UE) 2021/1269 de la Comissió, del 21 d’abril del 2021, per la qual es modifica la Directiva delegada (UE) 2017/593 en el que concerneix la integració dels factors de sostenibilitat en les obligacions en matèria de governança de productes i les modificacions del Reglament delegat (UE) 2017/565 de la Comissió derivades del Reglament delegat (UE) 2021/1253 de la Comissió, del 21 d’abril del 2021, pel qual es modifica el Reglament delegat (UE) 2017/565 pel que fa a la integració dels factors, els riscos i les preferències de sostenibilitat en determinats requisits organitzatius i condicions de funcionament de les empreses de serveis d’inversió.

Protecció dels Clients

La normativa anteriorment mencionada, estableix mecanismes per garantir una protecció efectiva dels clients en el sector financer. L’objectiu principal és assegurar que els serveis financers es presten de manera transparent, equitativa i en interès del client, evitant pràctiques abusives i conflictes d’interès. Així mateix, exigeix que les entitats financeres proporcionin informació clara, adequada i comprensible sobre els productes i serveis oferts, facilitant la presa de decisions informada per part del client.

El marc d’actuació està dividit en tres fases:

1. Fase precontractual

En el primer contacte amb Risk Capital Management SGP, SAU s’ofereix informació sobre:

• l’entitat i tots els serveis que pot prestar al client
• les estratègies de gestió i assessorament amb el risc associat als diferents tipus d’instruments financers
• la política de protecció dels clients
• la salvaguarda dels actius dels clients
• la política d’execució d’ordres
• la política de gestió de conflictes d’interessos
• els honoraris associats a cada servei prestat.

2. Fase contractual

Durant aquesta fase es procedeix a obtenir la informació de la situació financera, els objectius d’inversió i avaluar els coneixements i experiència del client envers el món financer i els instruments financers.

Aquesta avaluació es realitzarà a través de dos tests:

• test d’idoneïtat, per identificar el seu perfil de risc, la situació financera i els objectius d’inversió
• test de coneixements, per valorar quin perfil s’adequa més al client segons la normativa.

Finalment, es tanca la fase amb el registre documental i la formalització d’un contracte que reculli els drets i les obligacions entre ambdós parts vinculades.

3. Fase de servei

Durant la fase de servei, s’estableixen línies de comunicació amb el client per transmetre-li la informació relativa a l’execució d’ordres i informació periòdica de la situació i la rendibilitat de la cartera.

Periòdicament, s’actualitzarà el test d’idoneïtat per adaptar el perfil de risc i els objectius d’inversió a la situació financera actual.

Política de Classificació dels Clients

D’acord amb l’article 30 de la Llei 7/2024, els clients es classifiquen en tres categories segons el seu nivell d’experiència i coneixement financer:

• Clients Minoristes: Gaudeixen del màxim nivell de protecció, atès que es considera que tenen un menor coneixement dels mercats financers.
• Clients Professionals: Es considera que tenen els coneixements i experiència suficients per avaluar els riscos financers associats als productes contractats.
• Contrapartides Elegibles: Es tracta d’institucions financeres o empreses amb alta experiència, que reben un nivell de protecció inferior.

La classificació del client determina el grau d’informació i assessorament que rebrà en la contractació de productes i serveis financers.

Risk Capital Management SGP, SAU notificarà als nous clients i als clients existents l’establiment d’un canvi de categoria com a clients minoristes, professionals o contraparts elegibles.

S’informarà al client, mitjançant un suport durador, de la categoria concreta en què se l’ha classificat, així com del seu dret a sol licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.

Els canvis de classificació recopilats en l’article anteriorment mencionat són:

• Tractar com a client professional o minorista un client que podria, per defecte, classificar-se com a contrapart elegible.
• Tractar com a client minorista un client que es consideri client professional.

En cas que vulgui considerar algun dels seus clients professionals com a contrapart elegible d’acord amb el que està establert a l’article 33 de la Llei 7/2024, ha d’informar-lo, abans de dur a terme cap transacció amb la dita contrapart, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera una contrapart elegible i que el tractarà com a tal llevat que ambdós parts acordin un altre tractament.

Els clients minoristes que vulguin ser tractats com professionals, han de renunciar expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i manifestin que volen ser tractats com a clients professionals en tot moment, o bé únicament respecte d’un tipus o d’una determinada operació o servei d’inversió. Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, s’adoptaran les mesures necessàries per assegurar-se que el client en qüestió posseeix la competència, l’experiència i els coneixements que garanteixen, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven.

En el cas de clients que són persones jurídiques, l’avaluació esmentada anteriorment ha d’efectuar-se a la persona amb poder per dur a terme les operacions en nom i per compte d’aquests clients.

S’ha de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:

• Que ha efectuat, en un mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de deu per trimestre, com a mínim, durant els últims quatre trimestres.
• Que el valor de la cartera d’instruments financers del client, formada per dipòsits d’efectiu o instruments financers, sigui superior a 500.000 euros.
• Que ocupa o ha ocupat, almenys durant un any, un càrrec professional en el sector financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.

Es concedeix el màxim nivell de protecció quan un client professional subscrigui amb l’entitat operativa del sistema financer un acord per escrit que estipuli que no serà tractat com a professional a l’efecte del règim de conducta aplicable. L’acord ha de precisar els serveis, les operacions o el tipus de productes o operacions a què s’aplica.

Política de Classificació de Productes i Serveis Financers

Risk Capital Management SGP, SAU presta principalment els serveis de:

• Assessorament financer
• Gestió discrecional i individualitzada de carteres

La normativa exigeix que els productes financers es classifiquin segons la seva complexitat i risc:

• Productes Complexos: Són aquells que requereixen una anàlisi més profunda. La Llei 7/2024 classifica com a productes complexos:
  • Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, drets d’emissió o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu.
  • Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte.
  • Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral o un SOC (sistema organitzat de contractació), excepte pel que fa als productes energètics a l’engròs que es negociïn en un SOC i s’hagin de liquidar mitjançant lliurament físic.
  • Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic, no esmentats en les lletres anteriors i no destinats a fins comercials, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
  • Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit.
  • Contractes financers per diferències.
  • Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en les lletres anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negoci en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
  • Drets d’emissió.
  • Accions admeses a cotització en un mercat regulat o en un mercat equivalent d’un tercer país o en un SMN (sistema multilateral de negociació), quan es tracti d’accions en societats en organismes d’inversió col·lectiva diferents dels OICVM i les accions que incorporin derivats.
  • Bons i obligacions o altres formes de deute titulitzat, admeses a negociació en un mercat regulat, en un mercat equivalent d’un tercer país o en un SMN, que incorporin derivats o incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer.
  • Instruments del mercat monetari que incloguin derivats o incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer.
  • Participacions i accions de l’OICVM.
  • Dipòsits estructurats, exclosos els que incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer pel que fa al rendiment o el cost de sortida del producte abans del seu venciment.
  • Altres instruments financers no complexos segons el que està establert a l’article 36 quarter de la Llei 7/2024.
• Productes No Complexos: Es consideren instruments no complexos els instruments no inclosos en la classificació de complexos i compleixen les següents característiques:
  • Hi ha possibilitats freqüents de venda, reemborsament o un altre tipus de liquidació d’aquest instrument a preus públicament disponibles per als participants en el mercat i que són preus de mercat o preus oferts o validats per sistemes d’avaluació independents de l’emissor.
  • No implica responsabilitat real o potencial per al client que excedeixi el cost d’adquisició de l’instrument.
  • No incorpora una clàusula, una condició o un esdeveniment desencadenant que pugui modificar substancialment la naturalesa o el risc de la inversió o el perfil de pagaments, com les inversions que incorporen un dret a convertir l’instrument en una inversió diferent.
  • No inclou despeses de sortida explícites o implícites que tinguin per efecte convertir la inversió en il·líquida encara que hi hagi possibilitats tècnicament freqüents de vendre-la, obtenir-ne el reemborsament o fer-la d’alguna altra manera.
  • Està a disposició del públic la informació adequadament completa sobre les seves característiques, que normalment serà ben compresa, de manera que permeti a un client minorista mitjà emetre un judici fonamentat per decidir si fer una operació en aquest instrument.

Aquesta classificació determina si un client pot accedir a determinats productes segons el resultat del test d’idoneïtat o si és necessari realitzar una segona avaluació per verificar que el producte és adequat pel client i demostra comprensió de la complexitat i els riscos associats al producte.

Política sobre Instruments Financers i Riscos Associats

Risk Capital Management SGP, SAU basa la seva política sobre instruments financers en la paritat rendibilitat/risc.

La rendibilitat és el rendiment generat de la inversió mentre que el risc és la probabilitat que el rendiment de la inversió sigui diferent al rendiment esperat.

A partir del resultat del test d’idoneïtat i l’anàlisi d’aquestes dues mètriques s’estableix una relació que maximitza la rendibilitat i minimitza el risc adequant-se a les característiques del perfil de l’inversor el qual ve determinat per:

• La situació financera: Capacitat econòmica o necessitats de tresoreria en tot moment per fer front a les seves obligacions personals.
• Horitzó temporal: Conèixer el termini en que s’espera obtenir la rendibilitat de les inversions.
• Objectius: Determinar la rendibilitat que s’espera del capital invertit i en quin període de temps a partir del perfil de risc.
• Sensibilitat al risc: Determinar quina és la aversió al risc i quin nivell de pèrdues està disposat a assumir tenint en compte els riscos associats.
• Coneixements i expectatives: avaluar l’experiència i els coneixements que presenta l’inversor envers als instruments financers i les expectatives del client amb aquests instruments.

Els instruments financers comporten diferents tipus de riscos, es poden resumir en:

• Risc intrínsec: És el nivell inherent de risc associat a una inversió i depèn exclusivament de la naturalesa de l’instrument financer.
• Risc estratègic i de negoci: l’exposició a un o varis esdeveniments que puguin afectar l’assoliment del objectius definits en el desenvolupament d’un negoci i/o activitats de la Societat.
• Risc reputacional: Sorgeix de l’obligació d’uns principis ètics establerts en el codi ètic de la Societat, així com del compliment de les obligacions i requeriments establerts per la legislació en vigor.
• Risc de solvència: La dificultat de pagar fer front als deutes a llarg termini, independentment de que es pugui pagar les factures actuals.
• Risc de blanqueig de capitals/finançament del terrorisme: s’origina a partir de la possibilitat de la conversió, possessió, adquisició o transferència d’actius, amb el coneixement de la procedència delictiva dels mateixos i amb el propòsit d’ocultar i encobrir l’origen il·lícit dels béns o de les persones implicades. S’entén per finançament del terrorisme, el subministrament, dipòsit o distribució de béns amb la intenció de ser emprats íntegrament o en part en la comissió de qualsevol dels delictes del terrorisme tipificats en el codi penal.
• Risc residual: és el risc romanent una vegada s’han implementat les estratègies i mecanismes adients per la mitigació total o parcial dels riscos inherents identificats.
• Risc de crèdit o contrapartida: Possibilitat que l’emissor d’un actiu financer no pugui complir les seves obligacions.
• Risc de concentració: es refereix a una exposició que podria potencialment comportar pèrdues que comprometessin la solvència d’una entitat, o qüestionin la capacitat de mantenir les operacions d’una activitat empresarial especifica així com les pèrdues ocasionades en un portafoli patrimonial com a conseqüència de la materialització d’un factor de risc.
  Les concentracions de riscos poden adoptar múltiples formes, incloent típicament exposicions, entre altres, a:
  • contraparts individuals,
  • grups de contraparts individuals, vinculades o entitats relacionades,
  • contraparts en geografies donades,
  • en sectors específics,
  • en productes específics,
  • en proveïdors de serveis, i
  • en factors de risc externs, interns o financers.
• Risc de liquiditat: Dificultat de vendre un actiu sense generar pèrdues significatives.
• Risc operatiu: Errors interns, fallades tecnològiques o frau. Inclou el risc legal i el risc regulatori, que és la possibilitat d’incórrer en sancions legals o administratives, pèrdues financeres significatives o pèrdues de reputació per l’incompliment de lleis, regulacions, normes internes, i codis de conducta aplicables a les entitats financeres no-bancaries.
• Risc de palanquejament: El palanquejament és una estratègia emprada per tal d’augmentar l’exposició a un determinat factor de risc. Pot consistir en emprar crèdits, o qualsevol altra tècnica de finançament que permeti augmentar l’exposició a un factor de risc. Això pot permetre augmentar més ràpidament tant els guanys com les pèrdues.
• Risc de mercat: Canvis en els preus d’actius financers per condicions econòmiques o de mercat.
• Risc  de tipus d’interès: canvis en els tipus d’interès que afecte negativament el valor o els costos financers.
• Risc de divisa: Diferencies de canvi de divisa afecten a la valoració de actius adquirits en divisa estrangera.
• Risc país: Factors econòmics, polítics o socials propis d’un país afectin negativament les inversions realitzades en aquest territori.
• Risc de preu: El valor d’un actiu disminueixi, provocant pèrdues econòmiques per a l’inversor o l’empresa.
• Altres: Inclou risc tecnològic (dependència directa d’eines i aplicacions en l’activitat habitual), risc de continuïtat de negoci (situacions que puguin afectar de forma severa, crítica i significativa el desenvolupament dels processos fonamentals d’una empresa), risc sistèmic (la inestabilitat del sistema financer causat per esdeveniments idiosincràtics o condicions en els intermediaris financers) i risc actuarial (la possibilitat de que un esdeveniment no previst pugui materialitzar-se en una velocitat diferent a la probabilitat inicialment prevista en els models estocàstics).

Les entitats han d’informar als clients sobre aquests riscos abans que contractin qualsevol producte financer.

Política de Salvaguarda d’Actius

L’article 12 de la llei 7/2024 especifica que les entitats financeres han d’adoptar mesures per garantir la seguretat dels actius dels clients, incloent-hi:

• La separació entre els actius dels clients i els de l’entitat.
• L’assignació d’un registre precís per evitar confusions o pèrdues.
• L’elecció de dipositaris fiables per a la custòdia d’actius.

Aquestes mesures asseguren que els actius dels clients estiguin protegits en cas de fallida de l’entitat financera.

La naturalesa de l’activitat de Risk Capital Management SGP, SAU, al tractar-se d’una entitat financera d’inversió independent, no l’autoritza a realitzar operacions amb valors per compte propi ni actuar com a dipositari. Això garanteix la independència i evita l’ús indegut dels actius financers per compte propi.

En la fase pre-contractual es posa a disposició del client les polítiques de protecció i salvaguarda d’actius de Risk Capital Management SGP, SAU.

Política de Conflictes d’Interès

L’apartat 2 del article 13 de la Llei 7/2024, defineix que “s’entén que hi ha conflictes d’interès en la prestació d’un servei quan l’entitat operativa del sistema financer, les persones referides a l’apartat anterior (apartat 1, art.13) o un altre client o clients tenen un interès en la prestació del servei, o en el seu resultat, que és diferent de l’interès del client al qual es presta el servei i es pot generar un perjudici a aquest darrer, o quan un altre client o clients poden obtenir un guany o evitar una pèrdua i hi ha la possibilitat de pèrdua concomitant per al client al qual es presta el servei.”

Risk Capital Management SGP, SAU disposa de polítiques, procediments i mesures organitzatives adequades per prevenir i eliminar els possibles conflictes d’interès per preservar els interessos dels clients i de la Societat.

En la resolució dels conflictes d’interès que no puguin evitar-se amb l’aplicació del deure general d’abstenció previst anteriorment, es tindran en compte les regles següents:

• En cas de conflicte entre la Societat i un client, caldrà salvaguardar l’interès d’aquest últim.
• En cas de conflicte entre clients:
  • s’evitarà afavorir cap d’ells;
  • no es podrà, sota cap concepte, revelar a uns clients les operacions fetes per uns altres;
  • no es podrà estimular la realització d’una operació per un client amb objecte de beneficiar-ne un altre.

Política d’Execució d’Ordres

Per garantir la millor execució de les ordres dels clients, les entitats financeres han d’adoptar mesures per:

• Seleccionar els mercats i intermediaris que ofereixin els millors preus i condicions.
• Minimitzar costos i garantir la rapidesa en l’execució.
• Revisar periòdicament les seves polítiques per assegurar-ne l’eficiència.

Aquestes directrius formen part del compromís de Risk Capital Management SGP, SAU per millorar la transparència i protecció dels inversors en el sector financer.